Les preguntes més freqüents sobre la traducció i la interpretació jurades

El procés català amb la seva internacionalització ha contribuït a fer més visible la figura del traductor o intèrpret jurat, relativament recent i encara poc coneguda. A continuació trobareu les preguntes i les respostes més freqüents (PMF) en l’àmbit de la traducció i la interpretació jurades.

Què és un traductor jurat?

És una figura habilitada per l’Administració. El traductor jurat certifica amb la seva signatura i segell que la traducció és completa i fidel al document original. Les traduccions jurades tenen caràcter oficial.

Els traductors o intèrprets jurats són professionals lliberals que han obtingut l’habilitació professional per exercir la traducció o la interpretació jurades a partir de l’homologació dels estudis universitaris de traducció i interpretació amb l’especialització jurídica o econòmica, o bé amb la superació de l’examen oficial per a l’obtenció del títol de traductor o intèrpret jurat. 

Quina és la diferència entre traducció i interpretació?

Segons la norma ISO 17100:2015 que regula els Serveis de traducció, traduir consisteix en reproduir el contingut de la llengua d’origen en el contingut de la llengua de destí de forma escrita. En canvi, interpretar consisteix en reproduir la informació parlada o transmesa mitjançant signes d’una llengua a una altra de forma oral o en alguna llengua de signes.

En d’altres paraules, podem definir la interpretació jurada com la traducció jurada oral.

Com s’ha de presentar una traducció jurada?

S’ha de lliurar obligatòriament en paper, segons estableix la normativa vigent, amb la certificació, el segell i la signatura originals del traductor jurat. Les traduccions jurades electròniques o escanejades no tenen validesa legal.

No obstant això, el nou Decret 129/2018, de 26 de juny, de la traducció i interpretació jurades inclou una disposició final sobre la signatura electrònica en què es faculta al Departament competent per regular l’ús de la signatura i el segell electrònics en la traducció i la interpretació jurades.

La certificació i el segell s’han d’ajustar als models que estableix la normativa vigent que podeu consultar al peu d’aquest apunt.

Quan és necessària una traducció jurada?

Generalment, les entitats i els organismes públics sol·liciten que la traducció sigui jurada, perquè les traduccions jurades tenen caràcter oficial. També hi ha demanda de traduccions jurades en l’àmbit privat i del comerç exterior, per exemple, en la traducció de contractes, informes o certificats.

Documents que requereixen habitualment una traducció jurada: els certificats acadèmics (per exemple, l’expedient acadèmic, el títol o diploma universitari); el certificat de naixement, el certificat de matrimoni o d’estat civil, el certificat d’antecedents penals o el certificat de defunció; les escriptures i els poders notarials; els documents judicials…

Quin és l’organisme responsable de l’habilitació dels traductors o intèrprets jurats a Espanya?

El Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació és l’organisme competent per a la concessió del títol de traductor o intèrpret jurat d’una llengua estrangera al castellà i viceversa.

Pel que fa a l’habilitació de traductors o intèrprets jurats d’altres llengües al català i viceversa, l’organisme competent és la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

On puc trobar un traductor o intèrpret jurat de castellà o de català?

El Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació (MAEC) i la Generalitat de Catalunya publiquen i actualitzen periòdicament el registre de traductors i intèrprets jurats de i al castellà i de i al català, respectivament.

Així mateix, us recordem que a Tradcom Linguistic Services oferim el servei de traduccions jurades. Si necessiteu una traducció jurada, només cal que ens envieu el document per correu electrònic, la combinació de llengües i el termini i us passarem un pressupost sense compromís.

Llista actualitzada de traductors o intèrprets jurats nomenats pel Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació

Llista actualitzada de traductors o intèrprets jurats nomenats per la Generalitat de Catalunya

Quina és la normativa vigent sobre la traducció i la interpretació jurades?

A Catalunya, el Decret 87/1994, de 19 d’abril, de traducció i interpretació jurades d’altres llengües al català, va regular per primera vegada l’accés a l’habilitació com a traductor o intèrpret jurat i va crear-ne un registre públic. L’any 2000 es va promulgar el segon decret, el Decret 119/2000, que l’actualitzava i que ha quedat recentment derogat pel nou Decret 129/2018, de 26 de juny. Els principals motius d’aquest nou decret són:

  1. L’adequació a la nova estructura i configuració de la formació universitària en traducció i interpretació (els estudis de grau i el sistema de crèdits de l’espai europeu).
  2. La modificació de les proves: la supressió de l’obligació de convocar proves cada any i els continguts de llengua catalana i dret s’avaluen ara de manera integrada.
  3. L’adequació a la nova normativa de protecció de dades personals.

Decret 129/2018, de 26 de juny, de la traducció i interpretació jurades

Pel que fa a l’àmbit estatal, la darrera modificació normativa és de l’any 2014 en què es van establir canvis que afectaven el model de segell, de certificació o la tramitació del carnet acreditatiu, entre d’altres. També estipulava l’obligatorietat d’adjuntar una còpia del document original amb totes les pàgines datades i segellades.

Orden AEC/2125/2014, de 6 de noviembre, por la que se dictan normas sobre los exámenes para la obtención del título de Traductor-Intérprete Jurado

Referències posteriors: correcció d’errors del BOE núm. 286, de 26 de novembre de 2014 (ref. BOE-A-2014-12247).

Referències anteriors: la nova Ordre AEC/2125/2014 deroga els articles 5 i 6 de l’Ordre AEX/1971/2002, de 12 de juliol, i l’Ordre de 8 de febrer de 1996 per la qual es dicten normes sobre els exàmens per al nomenament d’intèrprets jurats. De conformitat amb el Reial Decret 2555/1977, de 27 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües del Ministeri d’Assumptes Exteriors. En relació amb l’Ordre AEC/2287/2012, de 18 d’octubre (ref. BOE-A-2012-13286).

La traducció: una qüestió de mètode, d’estratègies o de tècniques?

En l’apunt anterior dedicat a la competència traductora definíem la traducció com a “procés de resolució de problemes que planteja un text i que requereix l’aplicació d’estratègies”. Però sovint hi ha més d’una resolució i, per tant, traducció possible. Així, d’un mateix text original (TO) en poden resultar diversos textos traduïts (TT) igualment vàlids. De què depèn el resultat? Del mètode, de les estratègies o de les tècniques emprades, per exemple. El procés traductor és més complex del que sembla.

I què entenem per mètode, estratègia o tècnica de traducció? Aquí només farem una referència breu a aquests tres conceptes claus i acabarem amb una llista de tècniques de traducció. Cal afegir, però, que en l’àmbit dels estudis de traducció conviuen diverses denominacions, definicions i classificacions.

Hem optat per la proposta d’Hurtado Albir (2001), que distingeix entre mètode, estratègia i tècnica de traducció d’acord amb les definicions següents:

  • Mètode de traducció: és el desenvolupament d’un procés traductor determinat regulat per uns principis en funció de l’objectiu del traductor; el mètode té, consegüentment, un caràcter supraindividual i conscient (tot i que, de vegades, també pot ser inconscient) i és una opció global que recorre tot el text.
  • Estratègia de traducció: és el mecanisme utilitzat pel traductor per resoldre els problemes trobats en el desenvolupament del procés traductor en funció de les seves necessitats específiques.
  • Tècnica de traducció: és l’aplicació concreta visible en el resultat, que afecta zones menors del text.

Així, no és el mateix l’aplicació del mètode literal, el qual afecta tot el text, que l’aplicació de la tècnica de traducció literal, la qual afecta un segment concret del text.

Hurtado Albir (2001) estableix quatre mètodes de traducció bàsics:

  1. El mètode interpretatiu-comunicatiu.
  2. El mètode literal.
  3. El mètode lliure.
  4. El mètode filològic.

Acabem l’apunt amb la llista de les 18 tècniques de traducció d’Hurtado Albir, que definirem i il·lustrarem amb exemples concrets en propers apunts.

  1. L’adaptació.
  2. L’ampliació lingüística.
  3. L’amplificació.
  4. El calc.
  5. La compensació.
  6. La comprensió lingüística.
  7. La creació discursiva.
  8. La descripció.
  9. L’elisió.
  10. L’equivalent encunyat.
  11. La generalització.
  12. La modulació.
  13. La particularització.
  14. El manlleu.
  15. La substitució.
  16. La traducció literal.
  17. La transposició.
  18. La variació.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixeu aquestes tècniques de traducció i les heu utilitzat? Quines preferiu o utilitzeu més? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Referències:

Hurtado Albir, Amparo. (2001). Traducción y Traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Cátedra.

Fotografia @Felix Mittermeier del web Unsplash

Les principals fonts legislatives del nostre marc legal

Els traductors utilitzem fonts de documentació per informar-nos sobre un tema, així com per conèixer la terminologia i la fraseologia pròpia d’aquell àmbit d’especialitat. Les lleis també són una bona font d’informació. En aquest apunt, trobareu els enllaços de les principals fonts legislatives de l’àmbit català, estatal i europeu.

Imagineu-vos que heu de consultar una llei o una normativa que us afecta o que és aplicable a la vostra situació o activitat. Sabeu on buscar-la? I per a què ens serveix la consulta de la legislació als traductors?

Ja hem comentat anteriorment que el català jurídic és un llenguatge d’especialitat o tecnolecte, una varietat funcional de llengua amb uns determinats trets lingüístics: l’ús de terminologia, fraseologia i gèneres textuals propis, la precisió conceptual, la redacció ajustada a la funció del text, el to formal i l’objectivitat.

Segons Alcaraz, hi ha quatre variants principals d’espanyol jurídic (i també vàlid per al català jurídic): el legislatiu, el jurisdiccional, l’administratiu i el notarial. Aquest apunt el dedicarem al llenguatge legislatiu o de les lleis i, en concret, a les principals fonts de documentació sobre la legislació catalana, estatal i europea.

LES PRINCIPALS FONTS LEGISLATIVES DEL NOSTRE MARC LEGAL

  1. El Portal LexCat. Ofereix la legislació estatal en llengua catalana.
  2. El Portal jurídic de Catalunya, de la Generalitat, ofereix les normes vigents a Catalunya agrupades en tres àmbits: Catalunya, Estat i Unió Europea.
  3. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
  4. El Boletín Oficial del Estado (BOE).
  5. El Suplement en llengua catalana del BOE.
  6. EUR-LEX. El directori de la legislació europea.

Les lleis tenen una estructura molt definida:

  • el títol
  • el cos de text (part expositiva, part dispositiva)
  • la datació
  • la signatura
  • els annexos (si escau)

La redacció del títol està fixada i ha de complir una sèrie de criteris de contingut, d’ordre i d’ortotipografia, entre d’altres. Els criteris ortotipogràfics no coincideixen en català i en castellà. En el BOE i en el suplement corresponent del BOE en català, hi trobareu:

  • Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.
  • Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Tot seguit, us explicarem de manera pràctica com consultar una llei. Segur que aquests darrers dies heu sentit a parlar del nou Reglament general de protecció de dades d’àmbit europeu. Doncs bé, el farem servir d’exemple de cerca.

Situeu-vos en aquest darrer enllaç del directori de la legislació europea. Si fem una simple cerca avançada (Advanced Search, al marge superior dret del web EUR-LEX), per exemple, amb el terme data protection, el primer resultat que obtenim és el Reglament general de protecció de dades (RGPD).

  • Regulation (EU) 2016/679 of the European Parliament and of the Council (versió en anglès).
  • Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo (versió espanyola).

Sapigueu que l’autoritat de control competent a Catalunya en aquest àmbit és l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD), amb seu electrònica a https://seu.apd.cat/.

La consulta de la legislació (bilingüe en el cas estatal i plurilingüe en l’àmbit europeu) ens pot ser molt útil per conèixer la terminologia d’un àmbit específic. La legislació és una important font de recursos. Ens pot servir als traductors per a la creació de memòries de traducció i glossaris. Alineem les versions catalana-castellana o espanyola-anglesa, fem el buidatge de termes i establim les equivalències corresponents.

Aquests darrers mesos, els traductors jurídics hem estat enfeinats traduint les noves polítiques de privacitat actualitzades d’acord amb l’esmentat nou Reglament general de protecció de dades, en vigor des del 25 de maig de 2018. Quan traduïm un text legal que fa referència a una llei o normativa, la consultem i esdevé el nostre principal document de referència, quant a documentació i ús de la terminologia.

A blog del Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana, trobareu un article i una infografia amb els termes clau del RGPD. Hi podeu accedir a través de l’enllaç http://termcat.blog.gencat.cat/2018/05/23/proteccio-de-dades-els-termes-clau/.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixíeu les fonts legislatives esmentades? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @Jordi Domènech

Més fonts de referència per a la traducció jurídica al català

En apunts anteriors ja comentàvem la importància de les obres o fonts de referència (per exemple, els diccionaris) a l’hora de traduir o corregir. Aquí us facilitem algunes obres terminològiques, en concret, per a la traducció jurídica al català.

Començarem l’apunt repassant alguns conceptes bàsics als quals en referirem quan tractem qüestions terminològiques.

Paraula: Qualsevol unitat lèxica de la llengua independentment del seu grau d’especialització (per exemple, casa).

Terme: Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat (per exemple, mòdem en l’àmbit de les TIC).

Neologisme: Qualsevol unitat lèxica nova (ja sigui per la seva forma o pel seu significat), creada en una llengua mitjançant les regles pròpies de formació de paraules, o bé mitjançant recursos com els préstecs o calcs, independentment del seu grau d’especialització.

Manlleu: Qualsevol unitat lèxica procedent d’una altra llengua. Pot mantenir la seva forma inicial (per exemple, pizza) o el podem adaptar (per exemple, futbol).

Calc: Una unitat lèxica procedent de la traducció d’una altra unitat d’un altre idioma.

Producte terminològic: És un conjunt estructurat de termes d’una àrea o camp d’especialitat.

Hi ha multiplicitat d’obres o productes terminològics que podem classificar segons el suport, la finalitat, els destinataris, l’àmbit o els àmbits d’especialitat, la llengua (monolingüe, bilingüe, plurilingüe), el nombre de termes… A efectes pràctics, us hem llistat les obres terminològiques segons si es poden consultar en línia o en paper, la font i les llengües referenciades.

OBRES TERMINOLÒGIQUES DE L’ÀMBIT JURÍDIC EN LÍNIA

  1. 50 termes del món de l’empresa (català, castellà, anglès; Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya)
  2. Diccionari de dret administratiu (català-castellà; TERMCAT)
  3. Diccionari de dret civil (català-castellà, TERMCAT)
  4. Diccionari jurídic català (IEC i Societat Catalana d’Estudis Jurídics)
  5. Diccionario del español jurídico (RAE)
  6. Justiterm (català, castellà; Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
  7. Lèxic de les Comunitats europees (català, castellà, anglès, francès; TERMCAT)
  8. Portal terminologia jurídica (català, castellà, anglès, francès; Comitè Terminològic de Dret del TERMCAT)
  9. Terminologia jurídica i administrativa (català, castellà, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
  10. Terminologia notarial (català, castellà, anglès, francès; TERMCAT)
  11. Vocabulari d’economia i empresa (català, castellà, anglès; Universitat de Barcelona)
  12. Vocabulari de dret penal i penitenciari (català, castellà; Departament de Justícia i TERMCAT)
  13. Vocabulari de dret administratiu (català, castellà; UAB)
  14. Vocabulari de dret civil (català-castellà, UAB)
  15. Vocabulari de dret penal (català-castellà, UAB)
  16. Vocabulari de dret mercantil (català-castellà, UAB)
  17. Vocabulari de dret processal (català-castellà, UAB)
  18. Vocabulari de dret constitucional (català-castellà, UAB)
  19. Vocabulari de dret internacional i dret comunitari europeu (català-castellà, UAB)

OBRES TERMINOLÒGIQUES DE L’ÀMBIT JURÍDIC EN PAPER

EN ANGLÈS:

  • Campbell Black, M.A. (2014). Black’s Law Dictionary. Paul, Minnesota: West Publishing Company.

BILINGÜES (ANGLÈS-CASTELLÀ):

  • Alcaraz Varó, Enrique; Hughes, Brian (1999). Diccionario de términos económicos, financieros y comerciales: inglés-español, Spanish-English. Barcelona: Ariel.
  • Alcaraz Varó, Enrique; Hughes, Brian (2008). Diccionario de términos jurídicos: inglés-español, Spanish-English. Barcelona: Ariel.

EN CATALÀ:

  • Col·legi d’Advocats de Barcelona. Diccionari jurídic català. (2003). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Segons quin sigui el dubte o problema per resoldre, ens serà més útil una font de referència o una altra. Els diccionaris monolingües ens serveixen per precisar el significat o l’ús d’un terme en un determinat context legal i lingüístic, mentre que els diccionaris bilingües ens ajuden principalment a trobar el terme equivalent en la llengua i context d’arribada.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixíeu aquestes obres? Hi ha alguna altra font de referència jurídica que també considereu indispensable? Quina utilitzeu més? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @Giammarco Boscaro del web Unsplash

Definir clarament l’encàrrec de traducció amb el client: la clau de l’èxit

Tot projecte de traducció comença amb la recepció i la descripció de l’encàrrec i finalitza amb el lliurament del text traduït. Si el resultat satisfà les expectatives i les necessitats del client, haurem acomplert l’objectiu amb èxit. Per tant, és clau definir prèviament l’encàrrec de traducció amb el client que d’entrada, probablement, no ho té clar.

El client i el traductor o el gestor de projectes han de definir prèviament les instruccions del projecte. D’alguna manera, podríem dir que és equiparable al brífing publicitari que serveix de base a l’agència de publicitat per a l’elaboració de l’estratègia publicitària.

Així que, abans de començar a traduir, ens hem de plantejar una sèrie de qüestions i resoldre-les amb l’ajuda del client.

  1. Quin tipus de traducció necessita el client? Cal traduir-ho tot? Cal adaptar-la al context d’arribada?
    Opcions: traducció completa; traducció resumida; traducció per a ús intern de l’empresa; traducció a la vista; traducció per publicar, traducció simple/jurada, traducció adaptada, entre d’altres.
  2. Quina és la finalitat del text traduït?
    Opcions: facilitar informació especialitzada a experts; proporcionar instruccions per al funcionament d’un electrodomèstic; promocionar un producte d’importació al territori; resumir les dades principals d’un informe; facilitar una traducció jurada destinada a un organisme públic; entre d’altres.
  3. Qui és el destinatari de la traducció? Un especialista o el públic en general?
    Opcions: gran públic, professionals d’un àmbit; infants; entre d’altres.
  4. On i quan tindrà lloc la recepció de la traducció?
    El sector o el tipus d’empresa/organisme, el context sociocultural o legal, entre d’altres, també influeixen en la tria de solucions de traducció.
  5. Quin és el mitjà de transmissió de la traducció? I el canal?
    Opcions: premsa, revista, llibre, fullet informatiu, cartell, pàgina web, vídeo promocional, etc.
  6. Quin és el termini? És flexible?

  7. Quin és el format de presentació del text original? I el format i la forma de lliurament del text traduït?
    Si el text està escrit a mà o és un document escanejat, és probable que generi dubtes de llegibilitat o d’interpretació. Per tant, us recomanem la presentació del text original en altres formats, perquè el seu processament és més àgil i efectiu. Per exemple, Word, Excel, Powerpoint, Indesign o HTML, si s’escau.

    Si és una traducció jurada, s’ha de presentar amb la firma i els segells originals i, per tant, caldrà lliurar-la personalment o bé per missatgeria. En canvi, si és una traducció simple, el document traduït es pot enviar per correu electrònic.

  8. El client aporta recursos? Quins?
    Per exemple, textos de referència (documents i pàgines web sobre el tema), glossaris terminològics, el contacte d’algun especialista, una memòria de traducció (o bé traduccions anteriors en format bilingüe), una guia d’estil o bé només algunes indicacions. Tots aquests recursos garanteixen aspectes com la coherència terminològica o d’estil, entre d’altres, i reverteixen en una millor qualitat de les traduccions.

L’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) facilita la guia per encarregar traduccions Traduccions. Fem-les bé, gratuïta i en format PDF. Aquesta guia també conté una sèrie de consells per ajudar-vos a definir l’encàrrec de traducció.

Com a traductora i cap de projectes a Tradcom, us convido a contactar-me per concretar el servei i el pressupost a mida de les vostres necessitats (info@tradcom.cat o al +34 649 334 503).

Us ha resultat útil aquest apunt? Acostumeu a encarregar traduccions? Quines instruccions i recursos faciliteu al traductor/a o a l’empresa de traduccions? Voleu compartir la vostra experiència? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @ rawpixel.com del web Unsplash.