La traducció: una qüestió de mètode, d’estratègies o de tècniques?

En l’apunt anterior dedicat a la competència traductora definíem la traducció com a “procés de resolució de problemes que planteja un text i que requereix l’aplicació d’estratègies”. Però sovint hi ha més d’una resolució i, per tant, traducció possible. Així, d’un mateix text original (TO) en poden resultar diversos textos traduïts (TT) igualment vàlids. De què depèn el resultat? Del mètode, de les estratègies o de les tècniques emprades, per exemple. El procés traductor és més complex del que sembla.

I què entenem per mètode, estratègia o tècnica de traducció? Aquí només farem una referència breu a aquests tres conceptes claus i acabarem amb una llista de tècniques de traducció. Cal afegir, però, que en l’àmbit dels estudis de traducció conviuen diverses denominacions, definicions i classificacions.

Hem optat per la proposta d’Hurtado Albir (2001), que distingeix entre mètode, estratègia i tècnica de traducció d’acord amb les definicions següents:

• Mètode de traducció: és el desenvolupament d’un procés traductor determinat regulat per uns principis en funció de l’objectiu del traductor; el mètode té, consegüentment, un caràcter supraindividual i conscient (tot i que, de vegades, també pot ser inconscient) i és una opció global que recorre tot el text.
• Estratègia de traducció: és el mecanisme utilitzat pel traductor per resoldre els problemes trobats en el desenvolupament del procés traductor en funció de les seves necessitats específiques.
• Tècnica de traducció: és l’aplicació concreta visible en el resultat, que afecta zones menors del text.

Així, no és el mateix l’aplicació del mètode literal, el qual afecta tot el text, que l’aplicació de la tècnica de traducció literal, la qual afecta un segment concret del text.

Hurtado Albir (2001) estableix quatre mètodes de traducció bàsics:

1. El mètode interpretatiu-comunicatiu.
2. El mètode literal.
3. El mètode lliure.
4. El mètode filològic.

Acabem l’apunt amb la llista de les 18 tècniques de traducció d’Hurtado Albir, que definirem i il·lustrarem amb exemples concrets en propers apunts.

1. L’adaptació.
2. L’ampliació lingüística.
3. L’amplificació.
4. El calc.
5. La compensació.
6. La comprensió lingüística.
7. La creació discursiva.
8. La descripció.
9. L’elisió.
10. L’equivalent encunyat.
11. La generalització.
12. La modulació.
13. La particularització.
14. El manlleu.
15. La substitució.
16. La traducció literal.
17. La transposició.
18. La variació.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixeu aquestes tècniques de traducció i les heu utilitzat? Quines preferiu o utilitzeu més? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Referències:

Hurtado Albir, Amparo. (2001). Traducción y Traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Cátedra.

Fotografia @Felix Mittermeier del web Unsplash

Les principals fonts legislatives del nostre marc legal

Els traductors utilitzem fonts de documentació per informar-nos sobre un tema, així com per conèixer la terminologia i la fraseologia pròpia d’aquell àmbit d’especialitat. Les lleis també són una bona font d’informació. En aquest apunt, trobareu els enllaços de les principals fonts legislatives de l’àmbit català, estatal i europeu.

Imagineu-vos que heu de consultar una llei o una normativa que us afecta o que és aplicable a la vostra situació o activitat. Sabeu on buscar-la? I per a què ens serveix la consulta de la legislació als traductors?

Ja hem comentat anteriorment que el català jurídic és un llenguatge d’especialitat o tecnolecte, una varietat funcional de llengua amb uns determinats trets lingüístics: l’ús de terminologia, fraseologia i gèneres textuals propis, la precisió conceptual, la redacció ajustada a la funció del text, el to formal i l’objectivitat.

Segons Alcaraz, hi ha quatre variants principals d’espanyol jurídic (i també vàlid per al català jurídic): el legislatiu, el jurisdiccional, l’administratiu i el notarial. Aquest apunt el dedicarem al llenguatge legislatiu o de les lleis i, en concret, a les principals fonts de documentació sobre la legislació catalana, estatal i europea.

LES PRINCIPALS FONTS LEGISLATIVES DEL NOSTRE MARC LEGAL

1. El Portal LexCat. Ofereix la legislació estatal en llengua catalana.
2. El Portal jurídic de Catalunya, de la Generalitat, ofereix les normes vigents a Catalunya agrupades en tres àmbits: Catalunya, Estat i Unió Europea.
3. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
4. El Boletín Oficial del Estado (BOE).
5. El Suplement en llengua catalana del BOE.
6. EUR-LEX. El directori de la legislació europea.

Les lleis tenen una estructura molt definida:

• el títol
• el cos de text (part expositiva, part dispositiva)
• la datació
• la signatura
• els annexos (si escau)

La redacció del títol està fixada i ha de complir una sèrie de criteris de contingut, d’ordre i d’ortotipografia, entre d’altres. Els criteris ortotipogràfics no coincideixen en català i en castellà. En el BOE i en el suplement corresponent del BOE en català, hi trobareu:

• Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.
• Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Tot seguit, us explicarem de manera pràctica com consultar una llei. Segur que aquests darrers dies heu sentit a parlar del nou Reglament general de protecció de dades d’àmbit europeu. Doncs bé, el farem servir d’exemple de cerca.

Situeu-vos en aquest darrer enllaç del directori de la legislació europea. Si fem una simple cerca avançada (Advanced Search, al marge superior dret del web EUR-LEX), per exemple, amb el terme data protection, el primer resultat que obtenim és el Reglament general de protecció de dades (RGPD).

• Regulation (EU) 2016/679 of the European Parliament and of the Council (versió en anglès).
• Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo (versió espanyola).

Sapigueu que l’autoritat de control competent a Catalunya en aquest àmbit és l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD), amb seu electrònica a https://seu.apd.cat/.

La consulta de la legislació (bilingüe en el cas estatal i plurilingüe en l’àmbit europeu) ens pot ser molt útil per conèixer la terminologia d’un àmbit específic. La legislació és una important font de recursos. Ens pot servir als traductors per a la creació de memòries de traducció i glossaris. Alineem les versions catalana-castellana o espanyola-anglesa, fem el buidatge de termes i establim les equivalències corresponents.

Aquests darrers mesos, els traductors jurídics hem estat enfeinats traduint les noves polítiques de privacitat actualitzades d’acord amb l’esmentat nou Reglament general de protecció de dades, en vigor des del 25 de maig de 2018. Quan traduïm un text legal que fa referència a una llei o normativa, la consultem i esdevé el nostre principal document de referència, quant a documentació i ús de la terminologia.

A blog del Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana, trobareu un article i una infografia amb els termes clau del RGPD. Hi podeu accedir a través de l’enllaç http://termcat.blog.gencat.cat/2018/05/23/proteccio-de-dades-els-termes-clau/.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixíeu les fonts legislatives esmentades? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @Jordi Domènech