Etiqueta: Ensenyament de la traducció

Més fonts de referència per a la traducció jurídica al català

En apunts anteriors ja comentàvem la importància de les obres o fonts de referència (per exemple, els diccionaris) a l’hora de traduir o corregir. Aquí us facilitem algunes obres terminològiques, en concret, per a la traducció jurídica al català.

Començarem l’apunt repassant alguns conceptes bàsics als quals en referirem quan tractem qüestions terminològiques.

Paraula: Qualsevol unitat lèxica de la llengua independentment del seu grau d’especialització (per exemple, casa).

Terme: Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat (per exemple, mòdem en l’àmbit de les TIC).

Neologisme: Qualsevol unitat lèxica nova (ja sigui per la seva forma o pel seu significat), creada en una llengua mitjançant les regles pròpies de formació de paraules, o bé mitjançant recursos com els préstecs o calcs, independentment del seu grau d’especialització.

Manlleu: Qualsevol unitat lèxica procedent d’una altra llengua. Pot mantenir la seva forma inicial (per exemple, pizza) o el podem adaptar (per exemple, futbol).

Calc: Una unitat lèxica procedent de la traducció d’una altra unitat d’un altre idioma.

Producte terminològic: És un conjunt estructurat de termes d’una àrea o camp d’especialitat.

Hi ha multiplicitat d’obres o productes terminològics que podem classificar segons el suport, la finalitat, els destinataris, l’àmbit o els àmbits d’especialitat, la llengua (monolingüe, bilingüe, plurilingüe), el nombre de termes… A efectes pràctics, us hem llistat les obres terminològiques segons si es poden consultar en línia o en paper, la font i les llengües referenciades.

OBRES TERMINOLÒGIQUES DE L’ÀMBIT JURÍDIC EN LÍNIA

  1. 50 termes del món de l’empresa (català, castellà, anglès; Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya)
  2. Diccionari de dret administratiu (català-castellà; TERMCAT)
  3. Diccionari de dret civil (català-castellà, TERMCAT)
  4. Diccionari jurídic català (IEC i Societat Catalana d’Estudis Jurídics)
  5. Diccionario del español jurídico (RAE)
  6. Justiterm (català, castellà; Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
  7. Lèxic de les Comunitats europees (català, castellà, anglès, francès; TERMCAT)
  8. Portal terminologia jurídica (català, castellà, anglès, francès; Comitè Terminològic de Dret del TERMCAT)
  9. Terminologia jurídica i administrativa (català, castellà, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
  10. Terminologia notarial (català, castellà, anglès, francès; TERMCAT)
  11. Vocabulari d’economia i empresa (català, castellà, anglès; Universitat de Barcelona)
  12. Vocabulari de dret penal i penitenciari (català, castellà; Departament de Justícia i TERMCAT)
  13. Vocabulari de dret administratiu (català, castellà; UAB)
  14. Vocabulari de dret civil (català-castellà, UAB)
  15. Vocabulari de dret penal (català-castellà, UAB)
  16. Vocabulari de dret mercantil (català-castellà, UAB)
  17. Vocabulari de dret processal (català-castellà, UAB)
  18. Vocabulari de dret constitucional (català-castellà, UAB)
  19. Vocabulari de dret internacional i dret comunitari europeu (català-castellà, UAB)

OBRES TERMINOLÒGIQUES DE L’ÀMBIT JURÍDIC EN PAPER

EN ANGLÈS:

  • Campbell Black, M.A. (2014). Black’s Law Dictionary. Paul, Minnesota: West Publishing Company.

BILINGÜES (ANGLÈS-CASTELLÀ):

  • Alcaraz Varó, Enrique; Hughes, Brian (1999). Diccionario de términos económicos, financieros y comerciales: inglés-español, Spanish-English. Barcelona: Ariel.
  • Alcaraz Varó, Enrique; Hughes, Brian (2008). Diccionario de términos jurídicos: inglés-español, Spanish-English. Barcelona: Ariel.

EN CATALÀ:

  • Col·legi d’Advocats de Barcelona. Diccionari jurídic català. (2003). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Segons quin sigui el dubte o problema per resoldre, ens serà més útil una font de referència o una altra. Els diccionaris monolingües ens serveixen per precisar el significat o l’ús d’un terme en un determinat context legal i lingüístic, mentre que els diccionaris bilingües ens ajuden principalment a trobar el terme equivalent en la llengua i context d’arribada.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixíeu aquestes obres? Hi ha alguna altra font de referència jurídica que també considereu indispensable? Quina utilitzeu més? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @Giammarco Boscaro del web Unsplash

Manuals d’estil i models textuals per a la traducció jurídica, administrativa i notarial al català

A l’apunt anterior “Cinc fonts de consulta en línia en català, indispensables i gratuïtes”, ja introduíem els conceptes de fonts de referència, fonts de documentació i de textos paral·lels. Aquí ens centrarem en manuals d’estil i models per a la traducció jurídica, notarial i administrativa al català.

Els manuals d’estil pertanyen al grup de les obres de referència. Poden contenir des de criteris gramaticals; formals (presentació, format…); convencionals (com l’ús de majúscules i minúscules, abreviacions…); fins a recomanacions d’ús de vocabulari o fraseologia. Hi ha manuals d’estil generals i n’hi ha d’específics, per a un àmbit d’especialitat o per a una determinada empresa, entitat o mitjà de comunicació.

Com apuntàvem a l’extracte, dedicarem aquest apunt concretament als manuals d’estil i models per a la traducció jurídica, notarial i administrativa al català. Abans de llistar-los, alguns apunts històrics i contextuals ens ajudaran a entendre millor les particularitats del català jurídic actual.

El català jurídic és un llenguatge d’especialitat o tecnolecte, una varietat funcional de llengua amb uns determinats trets lingüístics: l’ús de terminologia, fraseologia i gèneres textuals propis, la precisió conceptual, una redacció ajustada a la funció del text, el to formal i l’objectivitat.

El català jurídic va néixer a l’edat mitjana a partir de la traducció de textos jurídics redactats en llatí. El primer text en català jurídic és el Llibre Jutge (1140), una traducció del llatí del codi visigòtic Liber ludiciorum. En el seu origen el català jurídic es feia servir en institucions multilingües (llatí, francès, castellà…) on els documents jurídics i administratius es redactaven en una llengua i després es traduïen cap a les diferents llengües reconegudes com a oficials. Així va ser durant la vigència del comtat de Barcelona, la Corona d’Aragó i durant els regnats dels Àustries a Espanya.

El Decret de Nova Planta de Felip V de 1714 comportà l’eliminació de les institucions polítiques catalanes i la imposició del castellà com a única llengua oficial. Una situació d’exclusió del català del dret públic que s’estén fins a la fi de la dictadura franquista. Aquestes circumstàncies expliquen la influència del castellà en l’àmbit del dret i de l’administració que s’ha perllongat fins avui.

La traducció jurídica català-castellà no comporta dificultats conceptuals ja que ambdues llengües comparteixen el mateix ordenament jurídic, a diferència de l’anglès. Ara bé, la seva proximitat i les circumstàncies sociolingüístiques fan que a l’hora de traduir el principal escull siguin les interferències, les formes castellanitzades i els castellanismes.

Per fomentar la normalització del català en aquest àmbit, la Generalitat de Catalunya, sobretot mitjançant els departaments de Política Lingüística i de Justícia, ha elaborat i actualitza periòdicament diversos recursos lingüístics. Aquests recursos segueixen els principis del Plain English Movement (“Moviment en Defensa del Llenguatge Planer”) que promou l’apropament de la justícia al ciutadà mitjançant una redacció clara i entenedora.

MANUALS DE CATALÀ JURÍDIC I ADMINISTRATIU EN LÍNIA

  1. Criteris d’elaboració de documents per al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya)
  2. Criteris lingüístics per a la redacció de documents jurídics i administratius
  3. Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
  4. Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
  5. Criteris de traducció de noms de persones, coses i llocs
  6. Documentació jurídica i administrativa
  7. Elaboració de documents administratius. Manual de consulta
  8. Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya
  9. Majúscules i minúscules
  10. Manual de llenguatge judicial

Aquests manuals, a part de pautes de redacció i ortotipografia, descriuen l’estructura i el contingut dels principals documents de l’àmbit jurídic o administratiu, i en mostren models i exemples. Resulten molt útils a l’hora de traduir perquè ens permeten obtenir textos traduïts semblants als textos del mateix gènere escrits originalment en català. A continuació, us oferim altres enllaços amb més models textuals dels tres àmbits, el jurídic, l’administratiu i el notarial.

D’una banda, hi trobareu exemples de documents administratius habituals com la sol·licitud, l’ofici, la carta, el certificat, la diligència, la convocatòria de reunió, l’acta de reunió, l’informe, la resolució i el recurs. De l’altra, exemples de documents jurídics com l’acta judicial, la citació, el contracte, el conveni, la demanda, la denúncia, la diligència, l’edicte, la interlocutòria, l’ofici, la provisió, la querella, el recurs i la sentència. I finalment, al web de Plataforma per la Llengua us podeu descarregar diversos models de documents notarials com actes, poders, herències, testaments, testimonis, compravendes o models de reconeixement de deute, entre d’altres.

MODELS JURÍDICS, ADMINISTRATIUS I NOTARIALS EN CATALÀ, EN LÍNIA I GRATUÏTS

  1. Autoaprenentatge de llenguatge jurídic (Departament de Justícia)
  2. Formularis CICAC (Consell de l’Advocacia Catalana)
  3. Formularis administratius i jurídics del Departament de Justícia
  4. Formularis i models de documents per a la presentació dels comptes anuals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
  5. Models de documents administratius (UAB)
  6. Models de documents administratius (UPF)
  7. Models notarials (Plataforma per la Llengua)

Quin és el vostre manual d’estil de referència? Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixeu altres enllaços útils sobre manuals d’estil o models textuals d’aquest àmbit d’especialitat i en català? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia © Maksym Yemelyanov  |ID 2490328 | Dreamstime Stock Photos

Quines habilitats ha de tenir un bon traductor/a? Què és la competència traductora?

Quins coneixements, aptituds i habilitats són necessaris per traduir? La traducció és, en definitiva, un procés de resolució de problemes que planteja un text i que requereix, entre d’altres, l’aplicació de coneixements i estratègies. Tot i que les definicions sobre la competència traductora són diverses, els experts coincideixen en què no n’hi ha prou amb la competència bilingüe per saber traduir.

La definició de les habilitats que ha de tenir un bon traductor/a és motiu de debat i d’estudi en l’àmbit de la traductologia amb el concepte de competència traductora. Una recerca que, consegüentment, és paral·lela a la discussió sobre els objectius i els procediments pedagògics en l’ensenyament o la didàctica de la traducció.

Per exemple, Jordi Ainaud, Anna Espunya i Dídac Pujol, en el Manual de traducció anglès-català d’Eumo Editorial, exposen el següent:

“Els experts consideren que un bon traductor té una sèrie de competències: el coneixement de les llengües i de les cultures de partida i d’arribada, la capacitat d’aplicar estratègies de resolució de problemes, la memòria i la creativitat, el coneixement de l’entorn professional i la capacitat de transferència d’un missatge d’una llengua a una altra.”

La doctora Maria González Davies planteja una definició triangular de l’activitat traductora en la qual els tres vèrtexs són la llengua, els coneixements enciclopèdics i les destreses de transferència. Per una banda, tenim els coneixements lingüístics que comencen quan aprenem a parlar i es perfeccionen amb l’estudi, la dedicació i la pràctica; per l’altra, els coneixements enciclopèdics que s’amplien amb l’experiència personal, professional i amb la formació plural i diversa acumulada al llarg dels anys; finalment, el tercer pilar, les destreses de transferència, que milloren a mesura que es perfeccionen les altres dues bases.

Personalment, empatitzo amb la recomanació de la traductora Lanna Castellano i que Mona Baker comparteix en la seva obra In Other Words: A coursebook on translation. Castellano recomana als aspirants a traductors que es dediquin prèviament a una carrera professional desmarcada del món de la traducció, una carrera tècnica o comercial, que es casin amb una persona de nacionalitat diferent, tinguin fills, etc. És a dir, que gaudeixin d’una experiència vital completa abans de convertir-se en traductors.

S’ha demostrat empíricament que aspectes com la rapidesa i l’eficiència traductora milloren amb els coneixements i la pràctica. El traductor arriba a automatitzar rutines i tasques, com en qualsevol altre procés d’aprenentatge, i la seva productivitat millora progressivament.

Probablement, la dedicació a uns determinats camps o especialitats fa que el traductor millori la seva competència traductora en unes àrees i es converteixi en especialista d’aquelles disciplines.

Actualment, s’exigeix als traductors noves habilitats com el domini de les noves tecnologies, en particular de les eines TAO (traducció assistida per ordinador) o CAT tools en anglès (Computer-Aided Translation).

El grup de recerca PACTE proposa un model holístic i dinàmic de la competència traductora i la seva adquisició. Parteix dels següents supòsits teòrics:

  1. La competència traductora és el sistema subjacent de coneixements, habilitats i aptituds necessaris per traduir.
  2. La competència traductora és qualitativament diferent de la competència bilingüe.
  3. La competència traductora, com tot coneixement expert, té components declaratius i operatius, tot i que és un coneixement bàsicament operatiu.
  4. La competència traductora està formada per un conjunt de subcompetències en el qual existeixen relacions, jerarquies i variacions.

D’acord amb aquest model, la competència traductora està constituïda per sis subcompetències:

  1. La competència comunicativa en totes dues llengües.
  2. La competència extralingüística.
  3. La competència professional i instrumental.
  4. La competència de transferència.
  5. La competència estratègica.
  6. La competència psicofisiològica.

Per a més informació: Grup PACTE – Procés d’Adquisició de la Competència Traductora i Avaluació

Us ha resultat útil aquest apunt? Quina competència o competències considereu més importants? La competència traductora és innata o sobretot s’adquireix? Quina formació considereu que ha de tenir un/a traductor/a? Deixeu-nos els vostres comentaris.