La traducció: una qüestió de mètode, d’estratègies o de tècniques?

En l’apunt anterior dedicat a la competència traductora definíem la traducció com a “procés de resolució de problemes que planteja un text i que requereix l’aplicació d’estratègies”. Però sovint hi ha més d’una resolució i, per tant, traducció possible. Així, d’un mateix text original (TO) en poden resultar diversos textos traduïts (TT) igualment vàlids. De què depèn el resultat? Del mètode, de les estratègies o de les tècniques emprades, per exemple. El procés traductor és més complex del que sembla.

I què entenem per mètode, estratègia o tècnica de traducció? Aquí només farem una referència breu a aquests tres conceptes claus i acabarem amb una llista de tècniques de traducció. Cal afegir, però, que en l’àmbit dels estudis de traducció conviuen diverses denominacions, definicions i classificacions.

Hem optat per la proposta d’Hurtado Albir (2001), que distingeix entre mètode, estratègia i tècnica de traducció d’acord amb les definicions següents:

• Mètode de traducció: és el desenvolupament d’un procés traductor determinat regulat per uns principis en funció de l’objectiu del traductor; el mètode té, consegüentment, un caràcter supraindividual i conscient (tot i que, de vegades, també pot ser inconscient) i és una opció global que recorre tot el text.
• Estratègia de traducció: és el mecanisme utilitzat pel traductor per resoldre els problemes trobats en el desenvolupament del procés traductor en funció de les seves necessitats específiques.
• Tècnica de traducció: és l’aplicació concreta visible en el resultat, que afecta zones menors del text.

Així, no és el mateix l’aplicació del mètode literal, el qual afecta tot el text, que l’aplicació de la tècnica de traducció literal, la qual afecta un segment concret del text.

Hurtado Albir (2001) estableix quatre mètodes de traducció bàsics:

1. El mètode interpretatiu-comunicatiu.
2. El mètode literal.
3. El mètode lliure.
4. El mètode filològic.

Acabem l’apunt amb la llista de les 18 tècniques de traducció d’Hurtado Albir, que definirem i il·lustrarem amb exemples concrets en propers apunts.

1. L’adaptació.
2. L’ampliació lingüística.
3. L’amplificació.
4. El calc.
5. La compensació.
6. La comprensió lingüística.
7. La creació discursiva.
8. La descripció.
9. L’elisió.
10. L’equivalent encunyat.
11. La generalització.
12. La modulació.
13. La particularització.
14. El manlleu.
15. La substitució.
16. La traducció literal.
17. La transposició.
18. La variació.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixeu aquestes tècniques de traducció i les heu utilitzat? Quines preferiu o utilitzeu més? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Referències:

Hurtado Albir, Amparo. (2001). Traducción y Traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Cátedra.

Fotografia @Felix Mittermeier del web Unsplash

Les principals fonts legislatives del nostre marc legal

Els traductors utilitzem fonts de documentació per informar-nos sobre un tema, així com per conèixer la terminologia i la fraseologia pròpia d’aquell àmbit d’especialitat. Les lleis també són una bona font d’informació. En aquest apunt, trobareu els enllaços de les principals fonts legislatives de l’àmbit català, estatal i europeu.

Imagineu-vos que heu de consultar una llei o una normativa que us afecta o que és aplicable a la vostra situació o activitat. Sabeu on buscar-la? I per a què ens serveix la consulta de la legislació als traductors?

Ja hem comentat anteriorment que el català jurídic és un llenguatge d’especialitat o tecnolecte, una varietat funcional de llengua amb uns determinats trets lingüístics: l’ús de terminologia, fraseologia i gèneres textuals propis, la precisió conceptual, la redacció ajustada a la funció del text, el to formal i l’objectivitat.

Segons Alcaraz, hi ha quatre variants principals d’espanyol jurídic (i també vàlid per al català jurídic): el legislatiu, el jurisdiccional, l’administratiu i el notarial. Aquest apunt el dedicarem al llenguatge legislatiu o de les lleis i, en concret, a les principals fonts de documentació sobre la legislació catalana, estatal i europea.

LES PRINCIPALS FONTS LEGISLATIVES DEL NOSTRE MARC LEGAL

1. El Portal LexCat. Ofereix la legislació estatal en llengua catalana.
2. El Portal jurídic de Catalunya, de la Generalitat, ofereix les normes vigents a Catalunya agrupades en tres àmbits: Catalunya, Estat i Unió Europea.
3. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
4. El Boletín Oficial del Estado (BOE).
5. El Suplement en llengua catalana del BOE.
6. EUR-LEX. El directori de la legislació europea.

Les lleis tenen una estructura molt definida:

• el títol
• el cos de text (part expositiva, part dispositiva)
• la datació
• la signatura
• els annexos (si escau)

La redacció del títol està fixada i ha de complir una sèrie de criteris de contingut, d’ordre i d’ortotipografia, entre d’altres. Els criteris ortotipogràfics no coincideixen en català i en castellà. En el BOE i en el suplement corresponent del BOE en català, hi trobareu:

• Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.
• Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Tot seguit, us explicarem de manera pràctica com consultar una llei. Segur que aquests darrers dies heu sentit a parlar del nou Reglament general de protecció de dades d’àmbit europeu. Doncs bé, el farem servir d’exemple de cerca.

Situeu-vos en aquest darrer enllaç del directori de la legislació europea. Si fem una simple cerca avançada (Advanced Search, al marge superior dret del web EUR-LEX), per exemple, amb el terme data protection, el primer resultat que obtenim és el Reglament general de protecció de dades (RGPD).

• Regulation (EU) 2016/679 of the European Parliament and of the Council (versió en anglès).
• Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo (versió espanyola).

Sapigueu que l’autoritat de control competent a Catalunya en aquest àmbit és l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD), amb seu electrònica a https://seu.apd.cat/.

La consulta de la legislació (bilingüe en el cas estatal i plurilingüe en l’àmbit europeu) ens pot ser molt útil per conèixer la terminologia d’un àmbit específic. La legislació és una important font de recursos. Ens pot servir als traductors per a la creació de memòries de traducció i glossaris. Alineem les versions catalana-castellana o espanyola-anglesa, fem el buidatge de termes i establim les equivalències corresponents.

Aquests darrers mesos, els traductors jurídics hem estat enfeinats traduint les noves polítiques de privacitat actualitzades d’acord amb l’esmentat nou Reglament general de protecció de dades, en vigor des del 25 de maig de 2018. Quan traduïm un text legal que fa referència a una llei o normativa, la consultem i esdevé el nostre principal document de referència, quant a documentació i ús de la terminologia.

A blog del Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana, trobareu un article i una infografia amb els termes clau del RGPD. Hi podeu accedir a través de l’enllaç http://termcat.blog.gencat.cat/2018/05/23/proteccio-de-dades-els-termes-clau/.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixíeu les fonts legislatives esmentades? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @Jordi Domènech

Més fonts de referència per a la traducció jurídica al català

En apunts anteriors ja comentàvem la importància de les obres o fonts de referència (per exemple, els diccionaris) a l’hora de traduir o corregir. Aquí us facilitem algunes obres terminològiques, en concret, per a la traducció jurídica al català.

Començarem l’apunt repassant alguns conceptes bàsics als quals en referirem quan tractem qüestions terminològiques.

Paraula: Qualsevol unitat lèxica de la llengua independentment del seu grau d’especialització (per exemple, casa).

Terme: Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat (per exemple, mòdem en l’àmbit de les TIC).

Neologisme: Qualsevol unitat lèxica nova (ja sigui per la seva forma o pel seu significat), creada en una llengua mitjançant les regles pròpies de formació de paraules, o bé mitjançant recursos com els préstecs o calcs, independentment del seu grau d’especialització.

Manlleu: Qualsevol unitat lèxica procedent d’una altra llengua. Pot mantenir la seva forma inicial (per exemple, pizza) o el podem adaptar (per exemple, futbol).

Calc: Una unitat lèxica procedent de la traducció d’una altra unitat d’un altre idioma.

Producte terminològic: És un conjunt estructurat de termes d’una àrea o camp d’especialitat.

Hi ha multiplicitat d’obres o productes terminològics que podem classificar segons el suport, la finalitat, els destinataris, l’àmbit o els àmbits d’especialitat, la llengua (monolingüe, bilingüe, plurilingüe), el nombre de termes… A efectes pràctics, us hem llistat les obres terminològiques segons si es poden consultar en línia o en paper, la font i les llengües referenciades.

OBRES TERMINOLÒGIQUES DE L’ÀMBIT JURÍDIC EN LÍNIA

1. 50 termes del món de l’empresa (català, castellà, anglès; Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya)
2. Diccionari de dret administratiu (català-castellà; TERMCAT)
3. Diccionari de dret civil (català-castellà, TERMCAT)
4. Diccionari jurídic català (IEC i Societat Catalana d’Estudis Jurídics)
5. Diccionario del español jurídico (RAE)
6. Justiterm (català, castellà; Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
7. Lèxic de les Comunitats europees (català, castellà, anglès, francès; TERMCAT)
8. Portal terminologia jurídica (català, castellà, anglès, francès; Comitè Terminològic de Dret del TERMCAT)
9. Terminologia jurídica i administrativa (català, castellà, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
10. Terminologia notarial (català, castellà, anglès, francès; TERMCAT)
11. Vocabulari d’economia i empresa (català, castellà, anglès; Universitat de Barcelona)
12. Vocabulari de dret penal i penitenciari (català, castellà; Departament de Justícia i TERMCAT)
13. Vocabulari de dret administratiu (català, castellà; UAB)
14. Vocabulari de dret civil (català-castellà, UAB)
15. Vocabulari de dret penal (català-castellà, UAB)
16. Vocabulari de dret mercantil (català-castellà, UAB)
17. Vocabulari de dret processal (català-castellà, UAB)
18. Vocabulari de dret constitucional (català-castellà, UAB)
19. Vocabulari de dret internacional i dret comunitari europeu (català-castellà, UAB)

OBRES TERMINOLÒGIQUES DE L’ÀMBIT JURÍDIC EN PAPER

EN ANGLÈS:

• Campbell Black, M.A. (2014). Black’s Law Dictionary. Paul, Minnesota: West Publishing Company.

BILINGÜES (ANGLÈS-CASTELLÀ):

• Alcaraz Varó, Enrique; Hughes, Brian (1999). Diccionario de términos económicos, financieros y comerciales: inglés-español, Spanish-English. Barcelona: Ariel.
• Alcaraz Varó, Enrique; Hughes, Brian (2008). Diccionario de términos jurídicos: inglés-español, Spanish-English. Barcelona: Ariel.

EN CATALÀ:

• Col·legi d’Advocats de Barcelona. Diccionari jurídic català. (2003). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Segons quin sigui el dubte o problema per resoldre, ens serà més útil una font de referència o una altra. Els diccionaris monolingües ens serveixen per precisar el significat o l’ús d’un terme en un determinat context legal i lingüístic, mentre que els diccionaris bilingües ens ajuden principalment a trobar el terme equivalent en la llengua i context d’arribada.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixíeu aquestes obres? Hi ha alguna altra font de referència jurídica que també considereu indispensable? Quina utilitzeu més? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @Giammarco Boscaro del web Unsplash

Manuals d’estil i models textuals per a la traducció jurídica, administrativa i notarial al català

A l’apunt anterior “Cinc fonts de consulta en línia en català, indispensables i gratuïtes”, ja introduíem els conceptes de fonts de referència, fonts de documentació i de textos paral·lels. Aquí ens centrarem en manuals d’estil i models per a la traducció jurídica, notarial i administrativa al català.

Els manuals d’estil pertanyen al grup de les obres de referència. Poden contenir des de criteris gramaticals; formals (presentació, format…); convencionals (com l’ús de majúscules i minúscules, abreviacions…); fins a recomanacions d’ús de vocabulari o fraseologia. Hi ha manuals d’estil generals i n’hi ha d’específics, per a un àmbit d’especialitat o per a una determinada empresa, entitat o mitjà de comunicació.

Com apuntàvem a l’extracte, dedicarem aquest apunt concretament als manuals d’estil i models per a la traducció jurídica, notarial i administrativa al català. Abans de llistar-los, alguns apunts històrics i contextuals ens ajudaran a entendre millor les particularitats del català jurídic actual.

El català jurídic és un llenguatge d’especialitat o tecnolecte, una varietat funcional de llengua amb uns determinats trets lingüístics: l’ús de terminologia, fraseologia i gèneres textuals propis, la precisió conceptual, una redacció ajustada a la funció del text, el to formal i l’objectivitat.

El català jurídic va néixer a l’edat mitjana a partir de la traducció de textos jurídics redactats en llatí. El primer text en català jurídic és el Llibre Jutge (1140), una traducció del llatí del codi visigòtic Liber ludiciorum. En el seu origen el català jurídic es feia servir en institucions multilingües (llatí, francès, castellà…) on els documents jurídics i administratius es redactaven en una llengua i després es traduïen cap a les diferents llengües reconegudes com a oficials. Així va ser durant la vigència del comtat de Barcelona, la Corona d’Aragó i durant els regnats dels Àustries a Espanya.

El Decret de Nova Planta de Felip V de 1714 comportà l’eliminació de les institucions polítiques catalanes i la imposició del castellà com a única llengua oficial. Una situació d’exclusió del català del dret públic que s’estén fins a la fi de la dictadura franquista. Aquestes circumstàncies expliquen la influència del castellà en l’àmbit del dret i de l’administració que s’ha perllongat fins avui.

La traducció jurídica català-castellà no comporta dificultats conceptuals ja que ambdues llengües comparteixen el mateix ordenament jurídic, a diferència de l’anglès. Ara bé, la seva proximitat i les circumstàncies sociolingüístiques fan que a l’hora de traduir el principal escull siguin les interferències, les formes castellanitzades i els castellanismes.

Per fomentar la normalització del català en aquest àmbit, la Generalitat de Catalunya, sobretot mitjançant els departaments de Política Lingüística i de Justícia, ha elaborat i actualitza periòdicament diversos recursos lingüístics. Aquests recursos segueixen els principis del Plain English Movement (“Moviment en Defensa del Llenguatge Planer”) que promou l’apropament de la justícia al ciutadà mitjançant una redacció clara i entenedora.

MANUALS DE CATALÀ JURÍDIC I ADMINISTRATIU EN LÍNIA

1. Criteris d’elaboració de documents per al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya)
2. Criteris lingüístics per a la redacció de documents jurídics i administratius
3. Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
4. Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
5. Criteris de traducció de noms de persones, coses i llocs
6. Documentació jurídica i administrativa
7. Elaboració de documents administratius. Manual de consulta
8. Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya
9. Majúscules i minúscules
10. Manual de llenguatge judicial

Aquests manuals, a part de pautes de redacció i ortotipografia, descriuen l’estructura i el contingut dels principals documents de l’àmbit jurídic o administratiu, i en mostren models i exemples. Resulten molt útils a l’hora de traduir perquè ens permeten obtenir textos traduïts semblants als textos del mateix gènere escrits originalment en català. A continuació, us oferim altres enllaços amb més models textuals dels tres àmbits, el jurídic, l’administratiu i el notarial.

D’una banda, hi trobareu exemples de documents administratius habituals com la sol·licitud, l’ofici, la carta, el certificat, la diligència, la convocatòria de reunió, l’acta de reunió, l’informe, la resolució i el recurs. De l’altra, exemples de documents jurídics com l’acta judicial, la citació, el contracte, el conveni, la demanda, la denúncia, la diligència, l’edicte, la interlocutòria, l’ofici, la provisió, la querella, el recurs i la sentència. I finalment, al web de Plataforma per la Llengua us podeu descarregar diversos models de documents notarials com actes, poders, herències, testaments, testimonis, compravendes o models de reconeixement de deute, entre d’altres.

MODELS JURÍDICS, ADMINISTRATIUS I NOTARIALS EN CATALÀ, EN LÍNIA I GRATUÏTS

1. Autoaprenentatge de llenguatge jurídic (Departament de Justícia)
2. Formularis CICAC (Consell de l’Advocacia Catalana)
3. Formularis administratius i jurídics del Departament de Justícia
4. Formularis i models de documents per a la presentació dels comptes anuals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
5. Models de documents administratius (UAB)
6. Models de documents administratius (UPF)
7. Models notarials (Plataforma per la Llengua)

Quin és el vostre manual d’estil de referència? Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixeu altres enllaços útils sobre manuals d’estil o models textuals d’aquest àmbit d’especialitat i en català? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia © Maksym Yemelyanov  |ID 2490328 | Dreamstime Stock Photos

Cinc fonts de consulta en línia en català, indispensables i gratuïtes

Tot professional utilitza eines per fer bé la seva feina. Els professionals de la llengua com els traductors o els correctors també tenim les nostres pròpies eines de referència i de documentació, més enllà dels diccionaris monolingües o plurilingües. Si teniu el català com a llengua de treball, aquest apunt probablement us interessa.

Podem dir que hi ha dos grans tipus d’eines necessàries a l’hora de traduir o corregir:  les fonts de referència i les fonts de documentació. Els diccionaris, les gramàtiques o els manuals d’estil pertanyen al grup de les obres o fonts de referència, mentre que les enciclopèdies, les revistes i els llibres especialitzats són algunes fonts de documentació per a la traducció.

Si voleu explorar un munt de recursos disponibles i actuals, tant en paper com en línia, us recomano la consulta de l’obra Manual d’estil: La redacció i l’edició de textos (4a edició) de Josep M. Mestres [et al.]. El capítol “Bibliografia de consulta (llista d’obres)”, inclòs en el CD-ROM, recull les dades bibliogràfiques de més de tres mil obres de referència útils per a la traducció i la correcció de textos. Llista des d’obres de referència generals com gramàtiques, manuals o llibres d’estil fins a reculls lexicogràfics, diccionaris i vocabularis especialitzats.

A part de consultar fonts per resoldre dubtes pròpiament lingüístics, els traductors sovint hem de fer ús de fonts de documentació per informar-nos sobre un determinat tema, conèixer la terminologia i la fraseologia pròpia de l’especialitat, les convencions o l’estil, entre altres aspectes. En el nostre argot, els traductors en diem textos paral·lels i en parlarem més detingudament en propers articles.

En aquest apunt ens centrarem en cinc fonts de referència en línia i d’accés gratuït bàsiques o indispensables per als professionals que utilitzem la llengua catalana com a llengua d’arribada o com a llengua de partida. És a dir, traduïm d’una altra llengua al català o a la inversa, del català cap a una altra llengua (traducció directa o traducció inversa, respectivament).

Cinc fonts de referència en línia indispensables si teniu el català com a llengua de treball

1. DIEC 2. Diccionari de la llengua catalana

Aquesta segona edició ja incorpora la nova normativa ortogràfica. És el diccionari normatiu per excel·lència. Permet fer consulta bàsica i avançada, així com de les esmenes introduïdes des de 2007. A part, voldria comentar-vos que la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ofereix un cercador que integra diverses fonts: el DIEC2, el diccionari descriptiu de la llengua catalana (DCLC), el corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC), el diccionari català-valència-balear (DCVB), el diccionari de sinònims i la terminologia en ciències i tecnologia (CiT). Disponible a http://www.iec.cat/llengua/recursos.asp.

2. Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC)

En aquest portal podem consultar el GDLC en línia actualitzat d’acord amb la nova normativa ortogràfica de l’IEC de 2016. Però atents: la versió en línia publicada des de 1998 a www.diccionari.cat no està encara actualitzada. El cercador del portal d’Enciclopèdia Catalana també ens permet fer cerques a totes les obres temàtiques d’aquest grup editorial i consultar bona part dels continguts de la Gran Enciclopèdia Catalana.

3. Cercaterm

El TERMCAT és el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. El concepte de terminologia tant fa referència al conjunt de termes o paraules tècniques pròpies d’un àmbit d’especialitat com al seu estudi. El TERMCAT es dedica a crear productes terminològics com vocabularis o diccionaris i, per tant, porta a terme una important tasca de normalització terminològica en l’àmbit de la llengua catalana.

Podeu consultar el tríptic de presentació del TERMCAT on trobareu informació de tots els serveis. A més del Cercaterm, un servei de consultes en línia d’accés gratuït, ofereix un servei d’atenció personalitzada si us registreu. Cal destacar que el Cercaterm és un recurs lingüístic plurilingüe perquè sovint ofereix les equivalències dels termes catalans en castellà, francès i anglès, així que resulta de gran utilitat per als traductors.

4. Optimot, consultes lingüístiques

Tal com explica el mateix portal, l’Optimot és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. És un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana i que integra diferents fonts com el DIEC2, els diccionaris terminològics del TERMCAT, els verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC o els diccionaris bilingües (català-castellà) d’Enciclopèdia Catalana, entre d’altres. Ja ha estat actualitzat d’acord amb la nova normativa de l’IEC.

L’Optimot també ofereix un servei d’atenció personalitzada gratuït mitjançant l’àrea privada o bé per telèfon. El cercador de l’Optimot ofereix múltiples opcions de cerca: bàsica, frase exacta, criteris, castellà-català o de verbs conjugats.

5. ésAdir

És el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), creat el 2006. Tal com s’explica a l’apartat de presentació, engloba tots els materials elaborats pels equips d’assessorament lingüístic de les diverses empreses de la CCMA i està orientat als professionals d’aquests mitjans (especialment, redactors, locutors, traductors i dobladors). El portal inclou apartats dedicats al lèxic, a la gramàtica, a les convencions, als noms propis i antropònims, entre d’altres, així com un cercador avançat.

Cada recurs ens serà útil per resoldre un determinat problema. D’una banda, tenim els diccionaris que ens serveixen per precisar el significat o l’ortografia d’una determinada paraula d’ús general. De l’altra, el Cercaterm per a la consulta de l’escriptura o la grafia dels termes o paraules tècniques d’un àmbit d’especialitat.

A part, disposem de les fitxes de l’Optimot, un recurs molt pràctic per resoldre dubtes ortogràfics, gramaticals o de convencions. A més, incorpora la col·lecció “Criteris Lingüístics” que tracta temes com l’ús convencional de les minúscules i de les majúscules en textos escrits. A l’hora d’escriure o de traduir cal tenir en compte els destinataris i el mitjà. Els criteris d’estil són diferents per als textos orals (ràdio, televisió). Així, podem consultar a l’ésAdir el llibre d’estil de TV3 i els criteris lingüístics adients per als traductors de l’àmbit audiovisual (subtituladors i dobladors), entre altres recursos.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixíeu aquests recursos en línia? Hi ha alguna altra font que també considereu indispensable? Quina utilitzeu més? Heu utilitzat mai els serveis d’atenció personalitzada? Deixeu-nos els vostres comentaris.