Més fonts de referència per a la traducció jurídica al català

En apunts anteriors ja comentàvem la importància de les obres o fonts de referència (per exemple, els diccionaris) a l’hora de traduir o corregir. Aquí us facilitem algunes obres terminològiques, en concret, per a la traducció jurídica al català.

Començarem l’apunt repassant alguns conceptes bàsics als quals en referirem quan tractem qüestions terminològiques.

Paraula: Qualsevol unitat lèxica de la llengua independentment del seu grau d’especialització (per exemple, casa).

Terme: Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat (per exemple, mòdem en l’àmbit de les TIC).

Neologisme: Qualsevol unitat lèxica nova (ja sigui per la seva forma o pel seu significat), creada en una llengua mitjançant les regles pròpies de formació de paraules, o bé mitjançant recursos com els préstecs o calcs, independentment del seu grau d’especialització.

Manlleu: Qualsevol unitat lèxica procedent d’una altra llengua. Pot mantenir la seva forma inicial (per exemple, pizza) o el podem adaptar (per exemple, futbol).

Calc: Una unitat lèxica procedent de la traducció d’una altra unitat d’un altre idioma.

Producte terminològic: És un conjunt estructurat de termes d’una àrea o camp d’especialitat.

Hi ha multiplicitat d’obres o productes terminològics que podem classificar segons el suport, la finalitat, els destinataris, l’àmbit o els àmbits d’especialitat, la llengua (monolingüe, bilingüe, plurilingüe), el nombre de termes… A efectes pràctics, us hem llistat les obres terminològiques segons si es poden consultar en línia o en paper, la font i les llengües referenciades.

OBRES TERMINOLÒGIQUES DE L’ÀMBIT JURÍDIC EN LÍNIA

  1. 50 termes del món de l’empresa (català, castellà, anglès; Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya)
  2. Diccionari de dret administratiu (català-castellà; TERMCAT)
  3. Diccionari de dret civil (català-castellà, TERMCAT)
  4. Diccionari jurídic català (IEC i Societat Catalana d’Estudis Jurídics)
  5. Diccionario del español jurídico (RAE)
  6. Justiterm (català, castellà; Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
  7. Lèxic de les Comunitats europees (català, castellà, anglès, francès; TERMCAT)
  8. Portal terminologia jurídica (català, castellà, anglès, francès; Comitè Terminològic de Dret del TERMCAT)
  9. Terminologia jurídica i administrativa (català, castellà, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
  10. Terminologia notarial (català, castellà, anglès, francès; TERMCAT)
  11. Vocabulari d’economia i empresa (català, castellà, anglès; Universitat de Barcelona)
  12. Vocabulari de dret penal i penitenciari (català, castellà; Departament de Justícia i TERMCAT)
  13. Vocabulari de dret administratiu (català, castellà; UAB)
  14. Vocabulari de dret civil (català-castellà, UAB)
  15. Vocabulari de dret penal (català-castellà, UAB)
  16. Vocabulari de dret mercantil (català-castellà, UAB)
  17. Vocabulari de dret processal (català-castellà, UAB)
  18. Vocabulari de dret constitucional (català-castellà, UAB)
  19. Vocabulari de dret internacional i dret comunitari europeu (català-castellà, UAB)

OBRES TERMINOLÒGIQUES DE L’ÀMBIT JURÍDIC EN PAPER

EN ANGLÈS:

  • Campbell Black, M.A. (2014). Black’s Law Dictionary. Paul, Minnesota: West Publishing Company.

BILINGÜES (ANGLÈS-CASTELLÀ):

  • Alcaraz Varó, Enrique; Hughes, Brian (1999). Diccionario de términos económicos, financieros y comerciales: inglés-español, Spanish-English. Barcelona: Ariel.
  • Alcaraz Varó, Enrique; Hughes, Brian (2008). Diccionario de términos jurídicos: inglés-español, Spanish-English. Barcelona: Ariel.

EN CATALÀ:

  • Col·legi d’Advocats de Barcelona. Diccionari jurídic català. (2003). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Segons quin sigui el dubte o problema per resoldre, ens serà més útil una font de referència o una altra. Els diccionaris monolingües ens serveixen per precisar el significat o l’ús d’un terme en un determinat context legal i lingüístic, mentre que els diccionaris bilingües ens ajuden principalment a trobar el terme equivalent en la llengua i context d’arribada.

Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixíeu aquestes obres? Hi ha alguna altra font de referència jurídica que també considereu indispensable? Quina utilitzeu més? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @Giammarco Boscaro del web Unsplash

Anuncis

Definir clarament l’encàrrec de traducció amb el client: la clau de l’èxit

Tot projecte de traducció comença amb la recepció i la descripció de l’encàrrec i finalitza amb el lliurament del text traduït. Si el resultat satisfà les expectatives i les necessitats del client, haurem acomplert l’objectiu amb èxit. Per tant, és clau definir prèviament l’encàrrec de traducció amb el client que d’entrada, probablement, no ho té clar.

El client i el traductor o el gestor de projectes han de definir prèviament les instruccions del projecte. D’alguna manera, podríem dir que és equiparable al brífing publicitari que serveix de base a l’agència de publicitat per a l’elaboració de l’estratègia publicitària.

Així que, abans de començar a traduir, ens hem de plantejar una sèrie de qüestions i resoldre-les amb l’ajuda del client.

  1. Quin tipus de traducció necessita el client? Cal traduir-ho tot? Cal adaptar-la al context d’arribada?
    Opcions: traducció completa; traducció resumida; traducció per a ús intern de l’empresa; traducció a la vista; traducció per publicar, traducció simple/jurada, traducció adaptada, entre d’altres.
  2. Quina és la finalitat del text traduït?
    Opcions: facilitar informació especialitzada a experts; proporcionar instruccions per al funcionament d’un electrodomèstic; promocionar un producte d’importació al territori; resumir les dades principals d’un informe; facilitar una traducció jurada destinada a un organisme públic; entre d’altres.
  3. Qui és el destinatari de la traducció? Un especialista o el públic en general?
    Opcions: gran públic, professionals d’un àmbit; infants; entre d’altres.
  4. On i quan tindrà lloc la recepció de la traducció?
    El sector o el tipus d’empresa/organisme, el context sociocultural o legal, entre d’altres, també influeixen en la tria de solucions de traducció.
  5. Quin és el mitjà de transmissió de la traducció? I el canal?
    Opcions: premsa, revista, llibre, fullet informatiu, cartell, pàgina web, vídeo promocional, etc.
  6. Quin és el termini? És flexible?

  7. Quin és el format de presentació del text original? I el format i la forma de lliurament del text traduït?
    Si el text està escrit a mà o és un document escanejat, és probable que generi dubtes de llegibilitat o d’interpretació. Per tant, us recomanem la presentació del text original en altres formats, perquè el seu processament és més àgil i efectiu. Per exemple, Word, Excel, Powerpoint, Indesign o HTML, si s’escau.

    Si és una traducció jurada, s’ha de presentar amb la firma i els segells originals i, per tant, caldrà lliurar-la personalment o bé per missatgeria. En canvi, si és una traducció simple, el document traduït es pot enviar per correu electrònic.

  8. El client aporta recursos? Quins?
    Per exemple, textos de referència (documents i pàgines web sobre el tema), glossaris terminològics, el contacte d’algun especialista, una memòria de traducció (o bé traduccions anteriors en format bilingüe), una guia d’estil o bé només algunes indicacions. Tots aquests recursos garanteixen aspectes com la coherència terminològica o d’estil, entre d’altres, i reverteixen en una millor qualitat de les traduccions.

L’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) facilita la guia per encarregar traduccions Traduccions. Fem-les bé, gratuïta i en format PDF. Aquesta guia també conté una sèrie de consells per ajudar-vos a definir l’encàrrec de traducció.

Com a traductora i cap de projectes a Tradcom, us convido a contactar-me per concretar el servei i el pressupost a mida de les vostres necessitats (info@tradcom.cat o al +34 649 334 503).

Us ha resultat útil aquest apunt? Acostumeu a encarregar traduccions? Quines instruccions i recursos faciliteu al traductor/a o a l’empresa de traduccions? Voleu compartir la vostra experiència? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia @ rawpixel.com del web Unsplash.

 

Manuals d’estil i models textuals per a la traducció jurídica, administrativa i notarial al català

A l’apunt anterior “Cinc fonts de consulta en línia en català, indispensables i gratuïtes”, ja introduíem els conceptes de fonts de referència, fonts de documentació i de textos paral·lels. Aquí ens centrarem en manuals d’estil i models per a la traducció jurídica, notarial i administrativa al català.

Els manuals d’estil pertanyen al grup de les obres de referència. Poden contenir des de criteris gramaticals; formals (presentació, format…); convencionals (com l’ús de majúscules i minúscules, abreviacions…); fins a recomanacions d’ús de vocabulari o fraseologia. Hi ha manuals d’estil generals i n’hi ha d’específics, per a un àmbit d’especialitat o per a una determinada empresa, entitat o mitjà de comunicació.

Com apuntàvem a l’extracte, dedicarem aquest apunt concretament als manuals d’estil i models per a la traducció jurídica, notarial i administrativa al català. Abans de llistar-los, alguns apunts històrics i contextuals ens ajudaran a entendre millor les particularitats del català jurídic actual.

El català jurídic és un llenguatge d’especialitat o tecnolecte, una varietat funcional de llengua amb uns determinats trets lingüístics: l’ús de terminologia, fraseologia i gèneres textuals propis, la precisió conceptual, una redacció ajustada a la funció del text, el to formal i l’objectivitat.

El català jurídic va néixer a l’edat mitjana a partir de la traducció de textos jurídics redactats en llatí. El primer text en català jurídic és el Llibre Jutge (1140), una traducció del llatí del codi visigòtic Liber ludiciorum. En el seu origen el català jurídic es feia servir en institucions multilingües (llatí, francès, castellà…) on els documents jurídics i administratius es redactaven en una llengua i després es traduïen cap a les diferents llengües reconegudes com a oficials. Així va ser durant la vigència del comtat de Barcelona, la Corona d’Aragó i durant els regnats dels Àustries a Espanya.

El Decret de Nova Planta de Felip V de 1714 comportà l’eliminació de les institucions polítiques catalanes i la imposició del castellà com a única llengua oficial. Una situació d’exclusió del català del dret públic que s’estén fins a la fi de la dictadura franquista. Aquestes circumstàncies expliquen la influència del castellà en l’àmbit del dret i de l’administració que s’ha perllongat fins avui.

La traducció jurídica català-castellà no comporta dificultats conceptuals ja que ambdues llengües comparteixen el mateix ordenament jurídic, a diferència de l’anglès. Ara bé, la seva proximitat i les circumstàncies sociolingüístiques fan que a l’hora de traduir el principal escull siguin les interferències, les formes castellanitzades i els castellanismes.

Per fomentar la normalització del català en aquest àmbit, la Generalitat de Catalunya, sobretot mitjançant els departaments de Política Lingüística i de Justícia, ha elaborat i actualitza periòdicament diversos recursos lingüístics. Aquests recursos segueixen els principis del Plain English Movement (“Moviment en Defensa del Llenguatge Planer”) que promou l’apropament de la justícia al ciutadà mitjançant una redacció clara i entenedora.

MANUALS DE CATALÀ JURÍDIC I ADMINISTRATIU EN LÍNIA

  1. Criteris d’elaboració de documents per al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya)
  2. Criteris lingüístics per a la redacció de documents jurídics i administratius
  3. Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
  4. Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
  5. Criteris de traducció de noms de persones, coses i llocs
  6. Documentació jurídica i administrativa
  7. Elaboració de documents administratius. Manual de consulta
  8. Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya
  9. Majúscules i minúscules
  10. Manual de llenguatge judicial

Aquests manuals, a part de pautes de redacció i ortotipografia, descriuen l’estructura i el contingut dels principals documents de l’àmbit jurídic o administratiu, i en mostren models i exemples. Resulten molt útils a l’hora de traduir perquè ens permeten obtenir textos traduïts semblants als textos del mateix gènere escrits originalment en català. A continuació, us oferim altres enllaços amb més models textuals dels tres àmbits, el jurídic, l’administratiu i el notarial.

D’una banda, hi trobareu exemples de documents administratius habituals com la sol·licitud, l’ofici, la carta, el certificat, la diligència, la convocatòria de reunió, l’acta de reunió, l’informe, la resolució i el recurs. De l’altra, exemples de documents jurídics com l’acta judicial, la citació, el contracte, el conveni, la demanda, la denúncia, la diligència, l’edicte, la interlocutòria, l’ofici, la provisió, la querella, el recurs i la sentència. I finalment, al web de Plataforma per la Llengua us podeu descarregar diversos models de documents notarials com actes, poders, herències, testaments, testimonis, compravendes o models de reconeixement de deute, entre d’altres.

MODELS JURÍDICS, ADMINISTRATIUS I NOTARIALS EN CATALÀ, EN LÍNIA I GRATUÏTS

  1. Autoaprenentatge de llenguatge jurídic (Departament de Justícia)
  2. Formularis CICAC (Consell de l’Advocacia Catalana)
  3. Formularis administratius i jurídics del Departament de Justícia
  4. Formularis i models de documents per a la presentació dels comptes anuals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
  5. Models de documents administratius (UAB)
  6. Models de documents administratius (UPF)
  7. Models notarials (Plataforma per la Llengua)

Quin és el vostre manual d’estil de referència? Us ha resultat útil aquest apunt? Coneixeu altres enllaços útils sobre manuals d’estil o models textuals d’aquest àmbit d’especialitat i en català? Deixeu-nos els vostres comentaris.

Fotografia © Maksym Yemelyanov  |ID 2490328 | Dreamstime Stock Photos