Les preguntes més freqüents sobre la traducció i la interpretació jurades

El procés català amb la seva internacionalització ha contribuït a fer més visible la figura del traductor o intèrpret jurat, relativament recent i encara poc coneguda. A continuació trobareu les preguntes i les respostes més freqüents (PMF) en l’àmbit de la traducció i la interpretació jurades.

Què és un traductor jurat?

És una figura habilitada per l’Administració. El traductor jurat certifica amb la seva signatura i segell que la traducció és completa i fidel al document original. Les traduccions jurades tenen caràcter oficial.

Els traductors o intèrprets jurats són professionals lliberals que han obtingut l’habilitació professional per exercir la traducció o la interpretació jurades a partir de l’homologació dels estudis universitaris de traducció i interpretació amb l’especialització jurídica o econòmica, o bé amb la superació de l’examen oficial per a l’obtenció del títol de traductor o intèrpret jurat. 

Quina és la diferència entre traducció i interpretació?

Segons la norma ISO 17100:2015 que regula els Serveis de traducció, traduir consisteix en reproduir el contingut de la llengua d’origen en el contingut de la llengua de destí de forma escrita. En canvi, interpretar consisteix en reproduir la informació parlada o transmesa mitjançant signes d’una llengua a una altra de forma oral o en alguna llengua de signes.

En d’altres paraules, podem definir la interpretació jurada com la traducció jurada oral.

Com s’ha de presentar una traducció jurada?

S’ha de lliurar obligatòriament en paper, segons estableix la normativa vigent, amb la certificació, el segell i la signatura originals del traductor jurat. Les traduccions jurades electròniques o escanejades no tenen validesa legal.

No obstant això, el nou Decret 129/2018, de 26 de juny, de la traducció i interpretació jurades inclou una disposició final sobre la signatura electrònica en què es faculta al Departament competent per regular l’ús de la signatura i el segell electrònics en la traducció i la interpretació jurades.

La certificació i el segell s’han d’ajustar als models que estableix la normativa vigent que podeu consultar al peu d’aquest apunt.

Quan és necessària una traducció jurada?

Generalment, les entitats i els organismes públics sol·liciten que la traducció sigui jurada, perquè les traduccions jurades tenen caràcter oficial. També hi ha demanda de traduccions jurades en l’àmbit privat i del comerç exterior, per exemple, en la traducció de contractes, informes o certificats.

Documents que requereixen habitualment una traducció jurada: els certificats acadèmics (per exemple, l’expedient acadèmic, el títol o diploma universitari); el certificat de naixement, el certificat de matrimoni o d’estat civil, el certificat d’antecedents penals o el certificat de defunció; les escriptures i els poders notarials; els documents judicials…

Quin és l’organisme responsable de l’habilitació dels traductors o intèrprets jurats a Espanya?

El Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació és l’organisme competent per a la concessió del títol de traductor o intèrpret jurat d’una llengua estrangera al castellà i viceversa.

Pel que fa a l’habilitació de traductors o intèrprets jurats d’altres llengües al català i viceversa, l’organisme competent és la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

On puc trobar un traductor o intèrpret jurat de castellà o de català?

El Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació (MAEC) i la Generalitat de Catalunya publiquen i actualitzen periòdicament el registre de traductors i intèrprets jurats de i al castellà i de i al català, respectivament.

Així mateix, us recordem que a Tradcom Linguistic Services oferim el servei de traduccions jurades. Si necessiteu una traducció jurada, només cal que ens envieu el document per correu electrònic, la combinació de llengües i el termini i us passarem un pressupost sense compromís.

Llista actualitzada de traductors o intèrprets jurats nomenats pel Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació

Llista actualitzada de traductors o intèrprets jurats nomenats per la Generalitat de Catalunya

Quina és la normativa vigent sobre la traducció i la interpretació jurades?

A Catalunya, el Decret 87/1994, de 19 d’abril, de traducció i interpretació jurades d’altres llengües al català, va regular per primera vegada l’accés a l’habilitació com a traductor o intèrpret jurat i va crear-ne un registre públic. L’any 2000 es va promulgar el segon decret, el Decret 119/2000, que l’actualitzava i que ha quedat recentment derogat pel nou Decret 129/2018, de 26 de juny. Els principals motius d’aquest nou decret són:

  1. L’adequació a la nova estructura i configuració de la formació universitària en traducció i interpretació (els estudis de grau i el sistema de crèdits de l’espai europeu).
  2. La modificació de les proves: la supressió de l’obligació de convocar proves cada any i els continguts de llengua catalana i dret s’avaluen ara de manera integrada.
  3. L’adequació a la nova normativa de protecció de dades personals.

Decret 129/2018, de 26 de juny, de la traducció i interpretació jurades

Pel que fa a l’àmbit estatal, la darrera modificació normativa és de l’any 2014 en què es van establir canvis que afectaven el model de segell, de certificació o la tramitació del carnet acreditatiu, entre d’altres. També estipulava l’obligatorietat d’adjuntar una còpia del document original amb totes les pàgines datades i segellades.

Orden AEC/2125/2014, de 6 de noviembre, por la que se dictan normas sobre los exámenes para la obtención del título de Traductor-Intérprete Jurado

Referències posteriors: correcció d’errors del BOE núm. 286, de 26 de novembre de 2014 (ref. BOE-A-2014-12247).

Referències anteriors: la nova Ordre AEC/2125/2014 deroga els articles 5 i 6 de l’Ordre AEX/1971/2002, de 12 de juliol, i l’Ordre de 8 de febrer de 1996 per la qual es dicten normes sobre els exàmens per al nomenament d’intèrprets jurats. De conformitat amb el Reial Decret 2555/1977, de 27 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de l’Oficina d’Interpretació de Llengües del Ministeri d’Assumptes Exteriors. En relació amb l’Ordre AEC/2287/2012, de 18 d’octubre (ref. BOE-A-2012-13286).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s