El passat mes de juny es van celebrar les proves de selectivitat (PAU). Enguany els titulars dels mitjans de comunicació sobre les proves de Llengua i Literatura Catalana destacaven la “doble correcció”. Sabeu què significa la doble correcció i per què s’ha introduït aquest nou criteri? Aquesta doble correcció té una data de caducitat: quatre anys.
A efectes pràctics, podríem dir que tot va començar el 29 de setembre de 2016, amb la ratificació del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans de la nova Gramàtica de la llengua catalana. (L’Institut d’Estudis Catalans o IEC és l’Institut de les Ciències i les Humanitats i l’Acadèmia de la Llengua Catalana.) Posteriorment, el 24 d’octubre de 2016 el Ple de la mateixa institució ratificava la nova Ortografia catalana.
El 23 de novembre de 2016, amb la publicació de la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, entrava en vigor la nova normativa lingüística. Els canvis normatius també han contemplat la publicació d’una nova Ortografia catalana. La versió digital de l’Ortografia catalana està disponible des del 8 de maig al web de l’IEC i, des del passat 7 de juny, ja és a la venda a les llibreries.
L’IEC ha marcat un període de quatre anys per a la implantació progressiva de la nova normativa. Pel que fa a l’àmbit docent, a partir de l’entrada en vigor de la nova normativa, els criteris per a la correcció de treballs i proves d’avaluació són:
- Durant els dos primers anys es corregeix amb la normativa anterior però es dona per bona la nova.
- A partir del segon any, alineant els criteris amb els responsables de les PAU, es corregeix amb la nova normativa però es dona per bona l’antiga.
- A partir del quart any ja es treballa plenament amb la nova.
A través de la Plataforma Acadèmia Oberta als Ensenyants de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, es vehiculen les consultes i els debats entre els docents relacionats amb la nova normativa, que ha generat molts dubtes i inquietuds.
La plataforma forma part del projecte L’Acadèmia Oberta, creat a finals de 2016 per promoure el diàleg i la comunicació entre la Secció Filològica de l’IEC i els professionals de la llengua, que es poden agrupar en tres àmbits:
1) la creació (escriptors, correctors i traductors),
2) l’educació (mestres i professors de llengua catalana),
3) la divulgació (responsables lingüístics i divulgadors lingüístics).
Pel que fa al món editorial, les editorials ja han incorporat a les noves edicions dels llibres de text la nova normativa (tant als llibres de llengua catalana com els d’altres matèries).
Quant al govern, la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) va comunicar que l’Administració de la Generalitat i tots els organismes que en depenen havien de començar a aplicar els nous criteris en els textos en qualsevol format i suport. Ara bé, deixava el període de quatre anys d’adaptació marcat per l’IEC per a textos ja editats que per la seva naturalesa requereixen un major temps d’actualització com els webs.
Tot i així, recursos lingüístics en línia com l’Optimot (cercador d’informació i resolució de dubtes lingüístics), ésAdir.cat (portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) o el DIEC2, la segona edició del Diccionari de llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, ja incorporen la nova normativa.
Una altra obra de referència com el Gran Diccionari de la llengua catalana (GDLC) d’Enciclopèdia Catalana ja ha estat actualitzada en la seva versió en línia.
Pel que fa a mitjans de comunicació, n’hi ha que ja apliquen la nova normativa des de principis d’any. Per exemple, El Periódico de Catalunya, Ara, BTV, CCMA (TV3 i Catalunya Ràdio), La Vanguardia, El País, El Punt Avui, Ara Balears, Diari de Balears, La Xarxa (de televisions locals), La Veu del País Valencià i RAC1. N’hi ha que encara no l’apliquen i d’altres com el diari digital Vilaweb ja ha anunciat públicament que no ho farà.
A finals de 2017 l’IEC té prevista la publicació de la Gramàtica essencial de la llengua catalana, en format electrònic. L’any que ve s’enllestirà la gramàtica per als usos formals i el català estàndard, una obra de referència tant per a les escoles com per als mitjans de comunicació.
T’ha resultat útil aquest apunt? Estaves al cas de la nova normativa? Ets estudiant, mestre, periodista, traductor, escriptor o corrector? Què en penses? Deixa’ns el teu comentari.
Apunts lingüístics 